Project Description
Fa 45 anys que en tinc 45 és un homenatge a la vellesa a través d’un seguit de retrats emocionals de persones que tenen més de noranta anys.
La vellesa és una etapa de la vida que cada cop es perllonga més en la nostra societat moderna, se’ns exigeix ser eternament joves i saludables. És un cicle que ens costa assumir. Com l’últim quart d’hora que ens queda de vida i ens fa por que arribi en punt.
La vellesa és una etapa de la vida que cada cop es perllonga més en la nostra societat moderna, se’ns exigeix ser eternament joves i saludables. És un cicle que ens costa assumir. Com l’últim quart d’hora que ens queda de vida i ens fa por que arribi en punt.
Per això, aquest projecte vol mostrar tot el que no mostren la publicitat i els mitjans de comunicació. Hi deixo de banda la part estètica i estereotipada de les persones i en mostro simplement la part autèntica de cada vell i vella, persones que viuen la seva realitat, un camí ple d’històries, èpoques, llocs i tot tipus de gent.
Com deia Pablo Neruda a Oda a la edad: “Todos los viejos llevan en los ojos un niño”. I aquestes fotografies se centren les seves
mirades, ja que és on trobem part de la seva essència.
mirades, ja que és on trobem part de la seva essència.
